viernes, 26 de marzo de 2010

Ya hemos acabado de grabar nuestras voces y hemos asignado un color a lo que lee cada uno de nosotros.Lo unico que nos quedaria es juntarlas y poner los sonidos.

Relato:Se llama amistad

Era una vesprada càlida d´estiu.El calor sofocant, feia que els joves de la piscina de Mislata estigueren ja cansats de passar el dia en aquell lloc .Comentant-lo,un grup d´amigues decidiren animar a una d´elles, que pareixia que es trobava mal d´ànim.

Aquesta xica era molt misteriosa. Desde fa uns dies les amigues la trobaven distinta de com era habitualment. No parlava tant, i quasi sempre estava pensativa.Les seues amigues estaven preocupades per ella, i no sabien que li passava i que fer.

Els companys intrigats,decidiren preguntar a la professora de música, ja que no sabien el motiu pel qual estava així, i creien que podia estar relacionat.

Ésta les va informar, de que a Núria li havia sorgir un esdeveniment molt important, al palau musical de Schönbrunn en Viena, perque ella era una component important del grup musical, tocava el violí.

Ja que el seus pares no li recolçaven , ella no va dir res a ningú.Parlant entre els amics van acordar organitzar-li el viatge, per a que complira el seu somni, sense que ella s’assabentara.

Arribat el dia de l’eixida, Nuria li va semblar estrany que justament anaren a la mateixa ciutat a la que li habien oferit participar en l’acte, pero ella creia que es tractava d’un viatje económic per visitar-la, ja que açó era el que li havien dit els seus amics . Una vegada alli, li van dir que tenien una sorpresa per a ella. Li van tapar els ulls i la portàren al palau musical. Quan va vore que es trobava en aquell lloc, es va emocionar profundament i el seus amics li van chillar: ¡SORPRESA!

-Pero com vaig a tocar si no tinc l’instrument!

-No et preocupes tot eixirà bé.

La portàren a l’habitació del costat on ells mateixos ficaren l’instrument que li havien agafat de s’ha casa sense que ella es donara conte.

Núria es va il·lusionar al vore que el seus amics van preparar tot aquell viajte només per a que ella complira el seu somni de tocar al palau d’òpera de Viena.

Acte seguit Núria es preparà per a tocar, quan de prompte va vore als seus pares, ells van anar perquè volien recolçar-la en eixos moments tan importants per a ella , encara que s’adonaren quan els seus amics els digueren que estava molt trista . Va parlar amb ells i li van dir que estàven molt orgullossos d’ella , aleshores , Núria molt animada i al mateix temps emocionada tocà al palau i obtingué molt d´éxit .Quan acabà li va sorgir un altre treball , però aquesta vegada de nivell mundial . Des d’aquest moment és una artista molt reconeguda i acompanya en tot moment dels seus pares i amics .

Aquesta es una captura del nostres relat.










jueves, 25 de marzo de 2010

De momento estoy subiendo por una parte fotos capturadas del power que entres mis compañeros y yo vamos haciendolas en ratos de clase y que estan guardadas en mis sitios de red en una carpeta cuyo nombre lo indica y por otra parte tambien estoy subiendo las fotos finales de los lugares que hemos visitado,estas son las mismas que hemos ultilizado a la hora de hacer el power.
A lo largo de todo el trabajo del viaje es cierto que he ido subiendo algunas de las fotos que ibamos teniendo y tambien informacion pero dado que los ultimos dias de este trabajo hemos ido bastante apurados no he podido subirlas antes.Por este motivo ahora me toca subirlas.
A parte hoy nos ha dicho Ricardo que el trabajo del relato narrado utilizando el audacity no se entrega el viernes 26 sino que su entrega sera despues de Pascua,y esto nos facilita poder dedicarle mas tiempo al blog.
Aun asi estamos abandonando el relato y de hecho tenemos ya las grabaciones hechas y tan solo nos quedaria introducir los sonidos y la musica.












































martes, 23 de marzo de 2010